Es consideren residus industrials, d’acord amb l’article 3 del Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora dels residus, aquells materials sòlids, gasosos o líquids resultants d’un procés de fabricació, de transformació, d’utilització, de consum o de neteja la persona productora o posseïdora dels quals té voluntat de desprendre-se’n i que no poden ser considerats residus municipals. Només els productors de residus que es consideren indústries poden generar aquesta tipologia de residus.
Sota la denominació de residus sòlids urbans (RSU) s'agrupen materials heterogenis que tenen en comú el fet d'haver estat generats pel consum domèstic o bé per un tipus de consum equivalent a les indústries o als comerços.
Els municipis són els encarregats de la recollida i el transport. Una fracció d'aquests residus es pot reutilitzar (envasos), una altra es pot reciclar (vidre, paper, cartró, plàstic) i una altra es pot fer servir per generar adob i biogàs (matèria orgànica).